Publicat el Deixa un comentari

COVID-19 i salut mental

Per Carla Fontao | Valor Positiu + Psicoteràpia

Com ja sabem, el coronavirus ha deixat, està deixant i deixarà marques a escala mundial, així com cicatrius importants en l’àmbit de la salut emocional en moltes persones.

Gran part de la població ha experimentat canvis importants en la seva vida quotidiana, en la seva manera de pensar, relacionar-se, sentir… De fet, aquesta pandèmia ha requerit que es manifestin i que s’exigeixin noves formes i estratègies d’adaptació i d’afrontament.

Seguint a l’OMS (2020), i també una revisió acabada de publicar a The Lancet, els principals impactes que es preveuen en l’àmbit psicològic són l’augment de l’ansietat i l’estrès, l’augment de la soledat, la depressió, el consum de substàncies tòxiques, les conductes autolesives, el joc patològic… i altres riscos psicosocials (Holmes et al., 2020).

L’aïllament i el distanciament social que ha portat el confinament, també fan pensar que puguin comportar conseqüències com per exemple la desconnexió social.

I no parlem de les pèrdues personals i socioeconòmiques (pèrdues de persones importants, de llocs de treball, manca d’habitatges, ruptures familiars…), les quals també repercutiran de manera directa en l’estat de salut mental de tota la població.

Cal saber però que dins del que podem començar a preveure, tindrem diverses reaccions i necessitats depenent dels múltiples factors personals i externs de cada persona.

Hi haurà gent que mitjançant els seus propis recursos i suport de la seva xarxa social i familiar, podran fer front a totes les situacions adverses amb les quals es trobin.

I d’altra gent que, ja sigui perquè són més vulnerables, perquè es troben en situació de risc, perquè no disposen de recursos i/o xarxa de suport… hagin de menester suport i assistència psicològica

Cal que parem un moment i ens preguntem: com estem?, quins pensaments són els que apareixen més recurrentment?, com ens sentim al llarg del dia?, què passa quan anem a dormir?, i quan ens llevem?, quines sensacions físiques/corporals notem i quin significat poden tenir?…

En aquests moments pot ser habitual que les respostes girin al voltant de la incertesa, la preocupació, el neguit, l’angoixa… reactius a motius diversos com la salut, l’economia, la família

La por, la tristesa, l’enuig… són emocions que ens acompanyen aquests dies, a TOTS. I és el més normal i sa del món. Estem davant d’una situació desconeguda que s’escapa del nostre control i el nostre cos reacciona. Les reaccions poden ser diverses, la intensitat d’aquestes també, i tot, està bé. Però hem de ser conscients que tot i que la situació és “incontrolable”, nosaltres podem gestionar el nostre benestar, les nostres decisions, les nostres emocions… com?

Primer de tot, parant i escoltant-nos: Identificar què es mou dins nostre, posar-li nom i donar-li un significat.

Després, és important que validem i normalitzem allò que aparegui. Deixant-nos tants espais i moments de buidatge com necessitem.

A continuació, caldria que ens preguntéssim què necessitem? Sabem que no podem canviar la situació però segurament podem millorar el moment. No podem canviar les onades, però podem aprendre a fer surf! Si sabem què necessitem, sabrem com podrem estar millor.

A partir d’aquí és moment de posar-nos mans a l’obra o demanar suport i ajuda si creiem que el que necessitem la requereix.

Recordar que totes les emocions desagradables són útils i tenen la seva funció. Per tant, hem d’evitar voler-ne fugir, apartar-les o separar-nos d’aquestes. Si hi són és per algun motiu. La tristesa ens ajuda “parar” per tal que puguem reflexionar sobre el que està passant i recuperar energies. L’enuig ens ajuda a defensar els nostres drets davant les injustícies. La por ens salva de molts perills. Insisteixo en el fet que cal donar-los-hi un espai i conversar amb elles per tal de donar-los el que necessiten.

Així i tot, si creiem que aquestes són desproporcionades, massa intenses, o no funcionals/desadaptatives, podem sol·licitar assessorament i/o ajuda psicològica

“En situacions anormals, una resposta anormal, és una conducta normal.”

Victor Frankl

Publicat el Deixa un comentari

I si parlem d’ACTITUD?

Per Artur Comas Blanch | Valor Positiu + Coaching

Us convido a parar i reflexionar uns moments al voltant d’aquest concepte tant habitual com inquietant: l’actitud. Abans de seguir, però, deixeu-me que us pregunti: com esteu? I no és que em serveixen de massa les respostes habituals de “bé” o “anar fent”, precisament. Com us trobeu? Què us preocupa ara mateix? Dediqueu-vos uns instants, va!

A algú li semblarà absurd però estic convençut que més d’un “despistat” acaba d’adonar-se que potser feia massa que no es preguntava res d’això. De fet, m’atreviria a dir que és una situació molt estesa actualment. Estem tant acostumats a pensar que ens oblidem de sentir! I així fem i desfem, sense saber del cert què s’amaga més enllà dels nostres pensaments, amb quina intensitat es fa sentir o fins i tot com repercuteix en el nostre dia a dia. De totes maneres, de tot plegat en podem extreure sempre bones notícies.

Si el titular d’aquest article fa referència a l’actitud… Què hi té a veure amb tot això?

Deixant de banda definicions més o menys encertades, estic convençut que es tracta d’un dels elements que més influeixen a l’hora d’enfocar el nostre dia a dia. De fet, no podem oblidar que les actituds que formen part de nosaltres són apreses, directa o indirectament, a través del nostre entorn. Per tant, hem de poder ajustar-les o fins i tot canviar-les segons la nostra situació. Començar el dia sense ganes de res, queixar-se de qualsevol cosa que pugui anar-nos en contra, esperar que res del que necessitem pugui sortir bé o tants d’altres exemples quotidians com els anteriors poden influir de manera decisiva en si aquell serà un dia positiu per nosaltres (i pels del meu voltant) o no.

Per fer-ho possible cal ser conscients que, en certa mesura, podem decidir quines actituds tendeixen a formar part de nosaltres. De fet, hi ha dues característiques especialment destacades que no voldria passar per alt i que segueixen la línia de la frase anterior:

  1. Depenen de nosaltres: malgrat la influència dels factors externs és evident i inevitable, no podem perdre de vista que el control de la seva gestió i de la seva expressió recau sempre en nosaltres.
  2. No són estables en el temps: seria un error buscar i/o esperar en tot moment el positivisme o aquell. És per això que cal aprendre a entendre i a acceptar que no sempre ens serà fàcil canviar la perspectiva.

Ara que ja ho sabem, què podem fer?

Primer de tot necessitem una estona de calma. Sense pausa no hi ha espai per a la reflexió i, sense aquesta, no podem saber en quin punt ens trobem. A partir d’aquí, escoltem-nos el temps que ens sigui necessari procurant tenir presents en tot moment els 2 punts anteriors i buscant prendre consciència de la nostra situació actual.

En segon lloc cal que identifiquem les nostres il·lusions. Recordar-nos què ens mou, quina és la nostra gasolina pel dia a dia. Sense res pel què lluitar no té sentit aixecar-se del llit, perdem aquella xispa, aquell “no sé què” que es transmet sense saber ben bé com. Curiosament, aquesta tasca només la podem fer nosaltres, individualment. Així doncs, és especialment urgent identificar (o fins i tot reorientar) les nostres fites perquè ens mobilitzin amb més força. Sempre hi ha algun motiu!

I ja per acabar, serà molt important que revisem de tant en tant com estem i què hem fet fins ara per tal d’intentar aprendre tot allò que ens sigui possible. Acceptar els errors i extreure’n les coses a millorar ja implica, de per sí, conviure amb actitud positiva!

Personalment, crec que una actitud positiva és el resultat de la ferma decisió d’escollir com vull relacionar-me respecte el meu món.

T’hi apuntes?